gràcies... Laura


Quin moment vivim els docents!
No prou reconeguts socialment, no prou reconeguts professionalment, sense recursos, sense mitjans, amb més alumnes, amb menys mestres i professors, …
Si, com és el cas, uns pares i unes mares volen agrair la feina feta i el tracte amb els seus fills a una mestra, s’ha de destacar.
Els docents no fem la nostra feina perquè t’ho vinguin a reconèixer però, en la situació actual, s’agraeix.
Les mares i els pares de la classe de les llunes m’han demanat un detall per a la Laura. Una figura que, amb la pissarra i la lluna, li faran recordar amb un somriure aquest curs 12 – 13.
Gràcies…Laura