Tintín al Tibet

Al mes de novembre del passat any, en Víctor Colomer, l'Albert Riera i altres tintinaires de Sabadell, em van parlar de l'exposició que tenien pensada fer al 2015 coincidint amb el 50è aniversari de l'edició de Tintin al Tibet en català.
Ho tenien tan clar què sense dubtar-ho em van demanar si volia fer la reproducció de l'avió estavellat que surt en una vinyeta del còmic. I així, sense pensar-ho, la meva resposta va ser SÍ.
Comencen les nits sense dormir, les idees que volten pel cap, omplir paperets amb dibuixos i pensar en materials!
Cap al mes de febrer vaig anar a la sala d'exposicions a prendre mides... Ufff, 3,95 metres d'amplada.
La maqueta és de tamany XXL i, a més, l'he de fer a "trocets" donat que l'exposició serà itinerant i s'ha de poder transportar. Tanmateix les peces com l'hèlix, el motor i altres, també s'han de poder desmuntar !!
Les idees han de començar a agafar forma i, d'entrada necessito comprar molt material: llistons fustes, visos, escaires, una serra nova de calar, claus, cola, pintura, escuma de poliuretà, planxes de fusta fàcil de manipular, xarxa de filferro, planxes de poliestirè, pintures,...

Una vegada més els amics em demostren que puc comptar amb ells: En Pere Auró posa a la meva disposició tot el material que necessiti a la seva Pintures La Moderna. Quilos de pintura i més d'una vintena de pots d'escuma de poliuretà a més de pinzells, cintes i plàstics. La meva germana Bea tampoc em podia fallar i l'alumini que em va aconseguir a un mòdic preu em va servir per fer la reproducció de l'espai de la sala al meu taller. I el Jordi Rodríguez què em va regalar unes peces de poliestirè i va aparèixer pel taller al principi, per acabar recollint les peces, una vegada finalitzades, per transportar-les fins a la sala d'exposicions.

Avui, 3 de setembre de 2015, s'ha inaugurat l'exposició i ha estat un èxit. Aquí teniu una imatge que reflexa l'ambient que es respirava...


Avui, 15 de desembre he tingut la sort de poder acompanyar a veure l'expòsició uns bons amics: Corinne, Maria, Jose, Raquel i Romuald. Ha estat un repte perquè he hagut de fer la visita en francès. Corinne, la meva professora a l'EOI, em va dir si m'importaria fer-ho i, naturalment no li podia dir que no. Els meus companys han pogut comprovar que tot el que sabem i parlem li devem a ella i a la seva manera d'ensenyar-nos. Ha estat un plaer i m'he trobat molt a gust amb la seva companyia.
Merci beaucoup per vôtre compagnie et pour la vôtre amitié!

Aprofito per convidar-vos a mirar el següent video, que ha muntat la Cris, on es pot veure el procés de construcció de la maqueta ;-)