La Presidenta de la Peña Barcelonista de Loscos i amiga Montse Grau, em va tornar a demanar un esclat per oferir-li al president de la Penya Blaugrana de Sant Cugat del Vallès. Dues penyes agermanades per un vincle comú: el barcelonisme. Bé, per altres dos també: el catalanisme i el meu esclat. Aquí teniu unes imatges de l'acte d'oferiment i de la peça, ja a la vitrina de la penya.
Aquí teniu l'enllaç de la noticia publicada al Tot Sant Cugat:
Vaig saber de l'associació BÁILALE A LA VIDA per la seva fundadora, la Maite. De seguida vaig rebre bones sensacions i, a mida que en parlàvem encara més. Vet aquí que començo a tenir constància del que és, del que significa, de les persones que hi ha darrera (molts amics i amigues) i, sobre tot, per qui s'ha fet: la seva filla Maria.
Una de les iniciatives ha estat gravar la cançó. Un, dels molts, que ha col·laborat ha estat en Marc Parrot (la gravació es va dur a terme al seu estudi). I d'aquest fet una persona va destacar, en Joel. El tècnic de so va donar tots els seus coneixements, el seu temps i el seu entusiasme.
La Maite em va demanar una figura de paper per agrair a en Joel la seva implicació en el projecte. Aquí teniu el vídeo de tot el procés.
Mai millor que avui, dia internacional contra el càncer, per convidar-vos a fer una ullada al web de l'associació:
Aquest estiu he gaudit del descans a Gósol i, seguint les indicacions del meu metge i la necessitat d'arribar a complir amb totes les comandes, he fet "vida contemplativa" amb una bona dosi de noms.
No imaginava que tindria tantes comandes i tampoc imaginava que arribaria el dia d'haver de dir que no a d'altres. Sabeu que la meva feina professional només em permet dedicar el temps lliure a la meva passió creativa i aquest temps l'he d'aprofitar al màxim. Vull demanar-vos una mica més de paciència i de temps per poder lliurar-vos totes les comandes. Alhora, vull demanar-vos disculpes per dir "no" a d'altres encàrrecs que, sent realista, no hauria pogut dur a terme.
Aquí teniu unes imatges, fetes per la meva filla Cristina, que deixen constància de la molta i profitosa feina feta aquest estiu.
Si aneu a la pestanya de comandes veureu algunes de les creacions que vaig fer abans de vacances.
És important saber que no ets el millor, però encara ho és més el saber i creure que ho fas bé.
Em van demanar el disseny d'una rosa per Sant Jordi. Segur que podria fer-la diferent i potser hauria estat tant o més satisfet del resultat però no pretenc fer la millor, sí la que m'agradi i us ben asseguro que aquesta m'agrada molt. Quan vosaltres, amics i amigues, em dieu amb les vostres paraules i amb les vostres expressions de la cara que també us agraden... no demano més.
Sant Jordi és més que una oportunitat per crear, és un sentiment, és una data que ens agrada que arribi i és la tradició que no volem perdre. Aquest Sant Jordi les meves roses de cartró - pedra entraran a formar part d'aquesta tradició i de moltes persones que hauran volgut expressar sentiments amb elles.
Sou molts els que us adreceu al meu taller per encomanar-me feines i peces per moments o dates tant importants per vosaltres com el 23 d'abril. A partir d'ara, a més, podreu trobar obres meves a la botiga Estripa'm de la Rambla de Sabadell.
moltes vegades els ingredients són els mateixos, només cal canviar la manera de cuinar-los i la seva presentació.
Es tractava d'això, de fer flors amb paper i de preocupar-me per fer-les diferents (papers, textures...) i amb uns embolcalls atractius (suports de vidre que no restessin protagonisme a les flors). A partir de la idea de treballar el paper amb la tècnica de l'origami (art japonès del plegament del paper que significa, literalment, "plegar" (oru) "paper" (kami)). He fet servir cola per unir les peces i, per tant, és un afegit a la tècnica de l'origami.
A l'hora de treballar la cartapesta*, no és el mateix fer un nom que una màscara o un ninot. Els noms porten alguna cosa més. Són molt més que una simple paraula i, per això, de manera inconscient li dediques més temps, més sentiment. Els noms amb cartapesta són la manera més plàstica de representar la tendresa.
*tècnica que utilitza trossos de paper tallats a mà units mitjançant un adhesiu, es van superposant les capes de paper entrellaçats entre si i l'adhesiu una i altra vegada pel que aquest en endurir ens ofereix com a resultat final una superfície molt més resistent i més rígida, com més capes més rigidesa, el resultat és molt semblant al cartó pedra.
A la pàgina de comandes podreu veure el procés d'elaboració d'un parell de noms
La vida de l'artista està farcida de petits reptes. Aquest ha estat un dels meus!
Em demanen un cavall, titella amb movilitat en cap, cua i potes. El pitjor de tot, llibertat absoluta!. Pot semblar estrany però quan tens les limitacions de material, de tècnica, d'estil..., tot és més pautat. Quan et donen llibertat per fer, tot es complica perquè el teu cap comença a imaginar-se, en aquest cas un cavall, d'una manera o d'un altra però s'ha de posar fil a l'agulla i començar a crear i a transformar aquest repte en una realitat.
A la pàgina de comandes trobareu un video amb el procés d'elaboració d'aquesta peça.
