Tintín al Tibet

Al mes de novembre del passat any, en Víctor Colomer, l'Albert Riera i altres tintinaires de Sabadell, em van parlar de l'exposició que tenien pensada fer al 2015 coincidint amb el 50è aniversari de l'edició de Tintin al Tibet en català.

Ho tenien tan clar què sense dubtar-ho em van demanar si volia fer la reproducció de l'avió estavellat que surt en una vinyeta del còmic. I així, sense pensar-ho, la meva resposta va ser SÍ.

Comencen les nits sense dormir, les idees que volten pel cap, omplir paperets amb dibuixos i pensar en materials!

Cap al mes de febrer vaig anar a la sala d'exposicions a prendre mides... Ufff, 3,95 metres d'amplada.

La maqueta és de tamany XXL i, a més, l'he de fer a "trocets" donat que l'exposició serà itinerant i s'ha de poder transportar. Tanmateix les peces com l'hèlix, el motor i altres, també s'han de poder desmuntar !!

Les idees han de començar a agafar forma i, d'entrada necessito comprar molt material: llistons fustes, visos, escaires, una serra nova de calar, claus, cola, pintura, escuma de poliuretà, planxes de fusta fàcil de manipular, xarxa de filferro, planxes de poliestirè, pintures,...

Una vegada més els amics em demostren que puc comptar amb ells: En Pere Auró posa a la meva disposició tot el material que necessiti a la seva Pintures La Moderna. Quilos de pintura i més d'una vintena de pots d'escuma de poliuretà a més de pinzells, cintes i plàstics. La meva germana Bea tampoc em podia fallar i l'alumini que em va aconseguir a un mòdic preu em va servir per fer la reproducció de l'espai de la sala al meu taller. I el Jordi Rodríguez què em va regalar unes peces de poliestirè i va aparèixer pel taller al principi, per acabar recollint les peces, una vegada finalitzades, per transportar-les fins a la sala d'exposicions.

Avui, 3 de setembre de 2015, s'ha inaugurat l'exposició i ha estat un èxit. Aquí teniu una imatge que reflexa l'ambient que es respirava...

Avui, 15 de desembre he tingut la sort de poder acompanyar a veure l'expòsició uns bons amics: Corinne, Maria, Jose, Raquel i Romuald. Ha estat un repte perquè he hagut de fer la visita en francès. Corinne, la meva professora a l'EOI, em va dir si m'importaria fer-ho i, naturalment no li podia dir que no. Els meus companys han pogut comprovar que tot el que sabem i parlem li devem a ella i a la seva manera d'ensenyar-nos. Ha estat un plaer i m'he trobat molt a gust amb la seva companyia.
Merci beaucoup per vôtre compagnie et pour la vôtre amitié!

Aprofito per convidar-vos a mirar el següent video, que ha muntat la Cris, on es pot veure el procés de construcció de la maqueta ;-)

Les amistats s'han de cuidar!!

A vegades vols deixar petjada en una amistat i per fer-ho penses en un regal.

Coneixes la persona, els seus gustos, els seus colors preferits i saps que l'encertaràs amb un d'original, únic i pensant en ella. 

De ben segur que aquest ha estat el cas. Espero que sigui un encert i que li agradi ! 

N'hi ha prou amb una sola lletra

Bevent de les fonts dels coneixements compartits he descobert les lletres que, treballades amb cartolines de colors i emmarcades amb gust, conforten els desitjos més exquisits a l'hora de decorar i dedicar un espai.
La primera ha estat la lletra A. Ja em direu si fa impressió !!

Encara més macos

A mida que hi ha més comandes intento fer canvis. Es tracta de provar amb nous materials, amb noves textures, amb novetats que agradin i que puguin deixar, encara més, constància del treball artesà.
Així, introduint el paper de seda i la textura del rebregat, he aconseguit arribar a Osona. No són les primeres persones de la comarca a qui m'adreço. Amics de Gurb i també de Vic ja han omplert de satisfacció la meva feina demanant-me diferents treballs. Ara són noves persones, nous amics els qui m'han demanat el que veureu en el vídeo...

A més, tinc la sort de tenir, des d'ara, un aparador de les meves obres a la botiga Babyboom de Vic. Us convido a visitar-la, si més no, virtualment: Facebook

gràcies... Laura

Quin moment vivim els docents!

No prou reconeguts socialment, no prou reconeguts professionalment, sense recursos, sense mitjans, amb més alumnes, amb menys mestres i professors, …

Si, com és el cas, uns pares i unes mares volen agrair la feina feta i el tracte amb els seus fills a una mestra, s’ha de destacar.

Els docents no fem la nostra feina perquè t’ho vinguin a reconèixer però, en la situació actual, s’agraeix.

Les mares i els pares de la classe de les llunes m’han demanat un detall per a la Laura. Una figura que, amb la pissarra i la lluna, li faran recordar amb un somriure aquest curs 12 – 13.

Gràcies…Laura

Sant Jordi 2013

L'any passat ens va tocar córrer i, ni així, vaig poder fer tantes roses com em vàreu demanar.

Aquest any ho intentaré i, a més, he fet una sèrie limitada de postals. Es tracta de renovar-se i d'oferir als amics i simpatitzants una alternativa a la rosa de sempre. Si més no, les roses també han sofert algun canvi per tal de no repetir-se.

Per aquest St. Jordi he comptat amb l'ajut de la Míriam Bruguera, amiga, il·lustradora i dissenyadora que, com si fóssim una ONG, hem dedicat temps i esforços per oferir novetats que de ben segur us agradaran.

Aquest petit tastet d'imatges no reflexa la veritable bellesa de les postals i les roses, 

però podeu fer-vos a la idea.

El CARABRUT i la BRUIXA MADUIXA

Aquesta potser ha estat l'experiència més maca que he viscut al taller. Dos grups de P5 de l'escola Joanot Alisanda amb la Maite, la Imma, la Maria i la Leonor al capdavant, van demanar-me ajut per fer dos capgrossos: el dimoni Carabrut i la bruixa Maduixa. Vaig preparar tots els ingredients i amb la col·laboració de tos els nens i de totes les nenes, vam fer dues obres d'art amb forma de capgròs. Primer vam donar-li la forma, després vam calcular els espais i després de fer un muntatge al pati del taller amb pinzells en mà per tal de donar una bona capa de cola de conill, la quitxalla els va decorar i pintar a les seves classes.

Si més no, el que més m'ha il·lusionat ha estat el regal que m'han fet. Un dibuix del dimoni i la bruixa dedicat per tots i cadascun dels meus nous amics, i que ja tinc penjat a la paret del monMón.