Tintín al Tibet

Al mes de novembre del passat any, en Víctor Colomer, l'Albert Riera i altres tintinaires de Sabadell, em van parlar de l'exposició que tenien pensada fer al 2015 coincidint amb el 50è aniversari de l'edició de Tintin al Tibet en català.

Ho tenien tan clar què sense dubtar-ho em van demanar si volia fer la reproducció de l'avió estavellat que surt en una vinyeta del còmic. I així, sense pensar-ho, la meva resposta va ser SÍ.

Comencen les nits sense dormir, les idees que volten pel cap, omplir paperets amb dibuixos i pensar en materials!

Cap al mes de febrer vaig anar a la sala d'exposicions a prendre mides... Ufff, 3,95 metres d'amplada.

La maqueta és de tamany XXL i, a més, l'he de fer a "trocets" donat que l'exposició serà itinerant i s'ha de poder transportar. Tanmateix les peces com l'hèlix, el motor i altres, també s'han de poder desmuntar !!

Les idees han de començar a agafar forma i, d'entrada necessito comprar molt material: llistons fustes, visos, escaires, una serra nova de calar, claus, cola, pintura, escuma de poliuretà, planxes de fusta fàcil de manipular, xarxa de filferro, planxes de poliestirè, pintures,...

Una vegada més els amics em demostren que puc comptar amb ells: En Pere Auró posa a la meva disposició tot el material que necessiti a la seva Pintures La Moderna. Quilos de pintura i més d'una vintena de pots d'escuma de poliuretà a més de pinzells, cintes i plàstics. La meva germana Bea tampoc em podia fallar i l'alumini que em va aconseguir a un mòdic preu em va servir per fer la reproducció de l'espai de la sala al meu taller. I el Jordi Rodríguez què em va regalar unes peces de poliestirè i va aparèixer pel taller al principi, per acabar recollint les peces, una vegada finalitzades, per transportar-les fins a la sala d'exposicions.

Avui, 3 de setembre de 2015, s'ha inaugurat l'exposició i ha estat un èxit. Aquí teniu una imatge que reflexa l'ambient que es respirava...

Avui, 15 de desembre he tingut la sort de poder acompanyar a veure l'expòsició uns bons amics: Corinne, Maria, Jose, Raquel i Romuald. Ha estat un repte perquè he hagut de fer la visita en francès. Corinne, la meva professora a l'EOI, em va dir si m'importaria fer-ho i, naturalment no li podia dir que no. Els meus companys han pogut comprovar que tot el que sabem i parlem li devem a ella i a la seva manera d'ensenyar-nos. Ha estat un plaer i m'he trobat molt a gust amb la seva companyia.
Merci beaucoup per vôtre compagnie et pour la vôtre amitié!

Aprofito per convidar-vos a mirar el següent video, que ha muntat la Cris, on es pot veure el procés de construcció de la maqueta ;-)

Les amistats s'han de cuidar!!

A vegades vols deixar petjada en una amistat i per fer-ho penses en un regal.

Coneixes la persona, els seus gustos, els seus colors preferits i saps que l'encertaràs amb un d'original, únic i pensant en ella. 

De ben segur que aquest ha estat el cas. Espero que sigui un encert i que li agradi ! 

N'hi ha prou amb una sola lletra

Bevent de les fonts dels coneixements compartits he descobert les lletres que, treballades amb cartolines de colors i emmarcades amb gust, conforten els desitjos més exquisits a l'hora de decorar i dedicar un espai.
La primera ha estat la lletra A. Ja em direu si fa impressió !!

Encara més macos

A mida que hi ha més comandes intento fer canvis. Es tracta de provar amb nous materials, amb noves textures, amb novetats que agradin i que puguin deixar, encara més, constància del treball artesà.
Així, introduint el paper de seda i la textura del rebregat, he aconseguit arribar a Osona. No són les primeres persones de la comarca a qui m'adreço. Amics de Gurb i també de Vic ja han omplert de satisfacció la meva feina demanant-me diferents treballs. Ara són noves persones, nous amics els qui m'han demanat el que veureu en el vídeo...

A més, tinc la sort de tenir, des d'ara, un aparador de les meves obres a la botiga Babyboom de Vic. Us convido a visitar-la, si més no, virtualment: Facebook

gràcies... Laura

Quin moment vivim els docents!

No prou reconeguts socialment, no prou reconeguts professionalment, sense recursos, sense mitjans, amb més alumnes, amb menys mestres i professors, …

Si, com és el cas, uns pares i unes mares volen agrair la feina feta i el tracte amb els seus fills a una mestra, s’ha de destacar.

Els docents no fem la nostra feina perquè t’ho vinguin a reconèixer però, en la situació actual, s’agraeix.

Les mares i els pares de la classe de les llunes m’han demanat un detall per a la Laura. Una figura que, amb la pissarra i la lluna, li faran recordar amb un somriure aquest curs 12 – 13.

Gràcies…Laura

Sant Jordi 2013

L'any passat ens va tocar córrer i, ni així, vaig poder fer tantes roses com em vàreu demanar.

Aquest any ho intentaré i, a més, he fet una sèrie limitada de postals. Es tracta de renovar-se i d'oferir als amics i simpatitzants una alternativa a la rosa de sempre. Si més no, les roses també han sofert algun canvi per tal de no repetir-se.

Per aquest St. Jordi he comptat amb l'ajut de la Míriam Bruguera, amiga, il·lustradora i dissenyadora que, com si fóssim una ONG, hem dedicat temps i esforços per oferir novetats que de ben segur us agradaran.

Aquest petit tastet d'imatges no reflexa la veritable bellesa de les postals i les roses, 

però podeu fer-vos a la idea.

El CARABRUT i la BRUIXA MADUIXA

Aquesta potser ha estat l'experiència més maca que he viscut al taller. Dos grups de P5 de l'escola Joanot Alisanda amb la Maite, la Imma, la Maria i la Leonor al capdavant, van demanar-me ajut per fer dos capgrossos: el dimoni Carabrut i la bruixa Maduixa. Vaig preparar tots els ingredients i amb la col·laboració de tos els nens i de totes les nenes, vam fer dues obres d'art amb forma de capgròs. Primer vam donar-li la forma, després vam calcular els espais i després de fer un muntatge al pati del taller amb pinzells en mà per tal de donar una bona capa de cola de conill, la quitxalla els va decorar i pintar a les seves classes.

Si més no, el que més m'ha il·lusionat ha estat el regal que m'han fet. Un dibuix del dimoni i la bruixa dedicat per tots i cadascun dels meus nous amics, i que ja tinc penjat a la paret del monMón.

Esclat blaugrana per la Penya de Sant Cugat

La Presidenta de la Peña Barcelonista de Loscos i amiga Montse Grau, em va tornar a demanar un esclat per oferir-li al president de la Penya Blaugrana de Sant Cugat del Vallès. Dues penyes agermanades per un vincle comú: el barcelonisme. Bé, per altres dos també: el catalanisme i el meu esclat. Aquí teniu unes imatges de l'acte d'oferiment i de la peça, ja a la vitrina de la penya.

Aquí teniu l'enllaç de la noticia publicada al Tot Sant Cugat:

http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2013/01/la-pb-sant-cugat-rep-montserrat-grau-presidenta-de-la-pena-barcelonista-de-loscos-11746.php

Báilale a la vida!

Tot esforç té la seva recompensa.

Vaig saber de l'associació BÁILALE A LA VIDA per la seva fundadora, la Maite. De seguida vaig rebre bones sensacions i, a mida que en parlàvem encara més. Vet aquí que començo a tenir constància del que és, del que significa, de les persones que hi ha darrera (molts amics i amigues) i, sobre tot, per qui s'ha fet: la seva filla Maria.

Una de les iniciatives ha estat gravar la cançó. Un, dels molts, que ha col·laborat ha estat en Marc Parrot (la gravació es va dur a terme al seu estudi). I d'aquest fet una persona va destacar, en Joel. El tècnic de so va donar tots els seus coneixements, el seu temps i el seu entusiasme.

La Maite em va demanar una figura de paper per agrair a en Joel la seva implicació en el projecte. Aquí teniu el vídeo de tot el procés.

Mai millor que avui, dia internacional contra el càncer, 
 per convidar-vos a fer una ullada al web de l'associació:

http://www.bailalealavida.com/

La setmana passada la Maite li va portar el regal...

VACANCES!, sí però treballant

Aquest estiu he gaudit del descans a Gósol i, seguint les indicacions del meu metge i la necessitat d'arribar a complir amb totes les comandes, he fet "vida contemplativa" amb una bona dosi de noms.
No imaginava que tindria tantes comandes i tampoc imaginava que arribaria el dia d'haver de dir que no a d'altres. Sabeu que la meva feina professional només em permet dedicar el temps lliure a la meva passió creativa i aquest temps l'he d'aprofitar al màxim. Vull demanar-vos una mica més de paciència i de temps per poder lliurar-vos totes les comandes. Alhora, vull demanar-vos disculpes per dir "no" a d'altres encàrrecs que, sent realista, no hauria pogut dur a terme.
Aquí teniu unes imatges, fetes per la meva filla Cristina, que deixen constància de la molta i profitosa feina feta aquest estiu.

Si aneu a la pestanya de comandes veureu algunes de les creacions que vaig fer abans de vacances. 

Sant Jordi 2012

És important saber que no ets el millor, però encara ho és més el saber i creure que ho fas bé.

Em van demanar el disseny d'una rosa per Sant Jordi. Segur que podria fer-la diferent i potser hauria estat tant o més satisfet del resultat però no pretenc fer la millor, sí la que m'agradi i us ben asseguro que aquesta m'agrada molt. Quan vosaltres, amics i amigues, em dieu amb les vostres paraules i amb les vostres expressions de la cara que també us agraden... no demano més.

Sant Jordi és més que una oportunitat per crear, és un sentiment, és una data que ens agrada que arribi i és la tradició que no volem perdre. Aquest Sant Jordi les meves roses de cartró - pedra entraran a formar part d'aquesta tradició i de moltes persones que hauran volgut expressar sentiments amb elles.

Sou molts els que us adreceu al meu taller per encomanar-me feines i peces per moments o dates tant importants per vosaltres com el 23 d'abril. A partir d'ara, a més, podreu trobar obres meves a la botiga Estripa'm de la Rambla de Sabadell.

Flors de paper

En una ocasió la Carme Ruscalleda em va comentar:  

moltes vegades els ingredients són els mateixos, només cal canviar la manera de cuinar-los i la seva presentació. 

Es tractava d'això, de fer flors amb paper i de preocupar-me per fer-les diferents (papers, textures...) i amb uns embolcalls atractius (suports de vidre que no restessin protagonisme a les flors). A partir de la idea de treballar el paper amb la tècnica de l'origami (art japonès del plegament del paper que significa, literalment, "plegar" (oru) "paper" (kami)). He fet servir cola per unir les peces i, per tant, és un afegit a la tècnica de l'origami.

+ que noms!

A l'hora de treballar la cartapesta*, no és el mateix fer un nom que una màscara o un ninot. Els noms porten alguna cosa més. Són molt més que una simple paraula i, per això, de manera inconscient li dediques més temps, més sentiment. Els noms amb cartapesta són la manera més plàstica de representar la tendresa.

*tècnica que utilitza trossos de paper tallats a mà units mitjançant un adhesiu, es van superposant les capes de paper entrellaçats entre si i l'adhesiu una i altra vegada pel que aquest en endurir ens ofereix com a resultat final una superfície molt més resistent i més rígida, com més capes més rigidesa, el resultat és molt semblant al cartó pedra.

A la pàgina de comandes podreu veure el procés d'elaboració d'un parell de noms 

CAVALL TITELLA

La vida de l'artista està farcida de petits reptes. Aquest ha estat un dels meus! 

Em demanen un cavall, titella amb movilitat en cap, cua i potes. El pitjor de tot, llibertat absoluta!. Pot semblar estrany però quan tens les limitacions de material, de tècnica, d'estil..., tot és més pautat. Quan et donen llibertat per fer, tot es complica perquè el teu cap comença a imaginar-se, en aquest cas un cavall, d'una manera o d'un altra però s'ha de posar fil a l'agulla i començar a crear i a transformar aquest repte en una realitat. 

A la pàgina de comandes trobareu un video amb el procés d'elaboració d'aquesta peça.

GERRO-FLOR

La inspiració sense el treball no existeix. Aquesta frase és fa realitat a l'hora de fer els gerro-flor. Poques vegades m'he trobat tan joiós creant. Ha estat el treball i la manipulació del paper de seda qui m'ha portat a crear i a transformar una idea en formes visualment agradables i formalment entenedores. Les mans i l'engrut han estat els protagonistes i jo només em deixava portar.

ESCLATS

D’allò immaterial i transcendent darrera la forma visual, l’artista ha de ser capaç de posseir-les i recrear-les per configurar “l’altra realitat”, la meva realitat.

Esclats és el nom de la combinatòria entre el que és físicament tangible i el que únicament l’esperit pot copsar.

En aquestes obres, intento aconseguir unes composicions riques en matisos cromàtics. Els esclats són generadors de noves energies, són fruits, episodis del mateix deliri creador, formes d’una essència enigmàtica.

El paper, el color, la cola i l’aerògraf m’acompanyen en aquest viatge tan personal.

CEFALÒPODES

De nou la natura. La meva imaginació beu de les fonts menys imprevistes i, els cefalòpodes van cridar-me l'atenció. D'alguna manera relaciono els seus continus moviments, les seves potes formant entrellaçades figures i el silenci que els envolta en un mar de vegades fosc o, si més no, canviant de color constantment, amb formes estàtiques, de cos simètric i de potes que indiquen una direcció i un moviment.

Treballar amb paper em permet executar aquestes formes a partir de la barreja amb filferro que, com  potes, ajuden a imaginar el moviment d'unes figures estàtiques.

MELODIA VISUAL

En la claror del meu pensament cada dia, cada hora, cada moment canvia tot. 
No puc retenir-ho. 
Necessito parar el temps i l’única manera de fer-ho és creant.

La meva obra vol ser una melodia visual i vull que us soni bé.

MARSUPILAMI EN PAPER MAIXÉ

El treball del paper maixé compta amb una llarga tradició dins el món de les manualitats. Antigament, amb paper maixé es feien safates, gerros, i fins i tot tauletes o mobles de grans proporcions. Però la utilitat principal sempre ha estat la fabricació d’ornaments.

Paper maixé significa simplement paper mastegat o matxucat, i els únics ingredients són: paper, aigua i cola d’empaperar.

Un cop eixuta la cola, el paper així elaborat resulta impertorbable al pas del temps.

En comptes de cola es pot fer servir farina; el resultat és similar, però la figura feta així acostuma  a rebre l’atac d’insectes i bitxos, i no aguantarà més enllà d’uns mesos.

Formes de preparar el paper maixé.

Us n’explicaré dues de diferents:

PAPER MAIXÉ A TIRES

És el més útil per fer servir amb els nens al cau.

Talleu gran quantitat de tires de paper de diari. A l'hora de tallar les tires, és important esquinçar el diari amb les mans, mai amb tisores. Les vores del paper tallat a mà tenen un serrell molt fi a través del qual s’absorbeix l’aigua i la cola per un fenomen de capil·laritat. El paper tallat amb tisores corre el perill d’aixecar-se per les vores un cop sec.

Prepareu la cola en pols en una palangana, seguint les instruccions que us dono més avall. Submergiu les tires de paper en aquesta cola i deixeu que quedin xopes. Aleshores anem agafant les tires de paper de diari moll i anem recobrint l’objecte que volem fer. Quan treballis, pensa a passar les tires entre dos dits per escórrer l’excés d’aigua i cola abans d’aplicar-les. S’han d’anar disposant vàries capes de paper (mínim 3), perquè faci un bon gruix.

PASTA DE PAPER MAIXÉ

La pasta de paper preparada amb cola y aigua es converteix en una massa de modelar de propietats similars a les del fang.

Estripeu el paper de diari amb les mans a trossets petits (aprox. 1 cm). Poseu-lo en una palangana i afegiu-ne aigua calenta. Deixeu reposar vàries hores i aneu remenant afegint aigua o paper fins a aconseguir una “papilla” consistent. Poseu un drap gran en un altra palangana, aboqueu en ell la pasta i retorceu el drap per escórrer l’aigua sobrant. Aconseguim així una bola de pasta.

Poseu la bola en una palangana, afegiu-ne aigua i cola en pols, i prepareu la cola seguint les instruccions del fabricant del producte. Treballeu la pasta fins que adquireixi la consistència d’una crema fluida i enganxosa. Afegir una mica de crema de mans, oli o vaselina farà la massa més plàstica.
Aqui us deixo amb un passe de diapositives d'en Marsupilami. Per qui no ho sàpiga, la principal característica d'aquest personatge és que té una llarguíssima cua que li serveix per a fer-ne un munyó i repartir cops de puny, replegar-la com una molla per votar, pescar piranyes, i balancejar-se entre les seves activitats preferides. La meva intenció és fer-ne una que pugui envoltar tot el meu taller. Encara està per decidir. De moment...aquí teniu el procés que vaig seguir per fer-lo.

ACTIVITATS AL TALLER

El món de l'art és molt ample i hom pot entendre que el concepte d'art pot abarcar qualsevol expressió plàstica. En aquest video es presenta una mostra d'alguns dels treballs que faig en el meu taller.