gràcies... Laura

Quin moment vivim els docents!

No prou reconeguts socialment, no prou reconeguts professionalment, sense recursos, sense mitjans, amb més alumnes, amb menys mestres i professors, …

Si, com és el cas, uns pares i unes mares volen agrair la feina feta i el tracte amb els seus fills a una mestra, s’ha de destacar.

Els docents no fem la nostra feina perquè t’ho vinguin a reconèixer però, en la situació actual, s’agraeix.

Les mares i els pares de la classe de les llunes m’han demanat un detall per a la Laura. Una figura que, amb la pissarra i la lluna, li faran recordar amb un somriure aquest curs 12 – 13.

Gràcies…Laura

Sant Jordi 2013

L'any passat ens va tocar córrer i, ni així, vaig poder fer tantes roses com em vàreu demanar.

Aquest any ho intentaré i, a més, he fet una sèrie limitada de postals. Es tracta de renovar-se i d'oferir als amics i simpatitzants una alternativa a la rosa de sempre. Si més no, les roses també han sofert algun canvi per tal de no repetir-se.

Per aquest St. Jordi he comptat amb l'ajut de la Míriam Bruguera, amiga, il·lustradora i dissenyadora que, com si fóssim una ONG, hem dedicat temps i esforços per oferir novetats que de ben segur us agradaran.

Aquest petit tastet d'imatges no reflexa la veritable bellesa de les postals i les roses, 

però podeu fer-vos a la idea.

El CARABRUT i la BRUIXA MADUIXA

Aquesta potser ha estat l'experiència més maca que he viscut al taller. Dos grups de P5 de l'escola Joanot Alisanda amb la Maite, la Imma, la Maria i la Leonor al capdavant, van demanar-me ajut per fer dos capgrossos: el dimoni Carabrut i la bruixa Maduixa. Vaig preparar tots els ingredients i amb la col·laboració de tos els nens i de totes les nenes, vam fer dues obres d'art amb forma de capgròs. Primer vam donar-li la forma, després vam calcular els espais i després de fer un muntatge al pati del taller amb pinzells en mà per tal de donar una bona capa de cola de conill, la quitxalla els va decorar i pintar a les seves classes.

Si més no, el que més m'ha il·lusionat ha estat el regal que m'han fet. Un dibuix del dimoni i la bruixa dedicat per tots i cadascun dels meus nous amics, i que ja tinc penjat a la paret del monMón.

Esclat blaugrana per la Penya de Sant Cugat

La Presidenta de la Peña Barcelonista de Loscos i amiga Montse Grau, em va tornar a demanar un esclat per oferir-li al president de la Penya Blaugrana de Sant Cugat del Vallès. Dues penyes agermanades per un vincle comú: el barcelonisme. Bé, per altres dos també: el catalanisme i el meu esclat. Aquí teniu unes imatges de l'acte d'oferiment i de la peça, ja a la vitrina de la penya.

Aquí teniu l'enllaç de la noticia publicada al Tot Sant Cugat:

http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2013/01/la-pb-sant-cugat-rep-montserrat-grau-presidenta-de-la-pena-barcelonista-de-loscos-11746.php

Báilale a la vida!

Tot esforç té la seva recompensa.

Vaig saber de l'associació BÁILALE A LA VIDA per la seva fundadora, la Maite. De seguida vaig rebre bones sensacions i, a mida que en parlàvem encara més. Vet aquí que començo a tenir constància del que és, del que significa, de les persones que hi ha darrera (molts amics i amigues) i, sobre tot, per qui s'ha fet: la seva filla Maria.

Una de les iniciatives ha estat gravar la cançó. Un, dels molts, que ha col·laborat ha estat en Marc Parrot (la gravació es va dur a terme al seu estudi). I d'aquest fet una persona va destacar, en Joel. El tècnic de so va donar tots els seus coneixements, el seu temps i el seu entusiasme.

La Maite em va demanar una figura de paper per agrair a en Joel la seva implicació en el projecte. Aquí teniu el vídeo de tot el procés.

Mai millor que avui, dia internacional contra el càncer, 
 per convidar-vos a fer una ullada al web de l'associació:

http://www.bailalealavida.com/

La setmana passada la Maite li va portar el regal...

VACANCES!, sí però treballant

Aquest estiu he gaudit del descans a Gósol i, seguint les indicacions del meu metge i la necessitat d'arribar a complir amb totes les comandes, he fet "vida contemplativa" amb una bona dosi de noms.
No imaginava que tindria tantes comandes i tampoc imaginava que arribaria el dia d'haver de dir que no a d'altres. Sabeu que la meva feina professional només em permet dedicar el temps lliure a la meva passió creativa i aquest temps l'he d'aprofitar al màxim. Vull demanar-vos una mica més de paciència i de temps per poder lliurar-vos totes les comandes. Alhora, vull demanar-vos disculpes per dir "no" a d'altres encàrrecs que, sent realista, no hauria pogut dur a terme.
Aquí teniu unes imatges, fetes per la meva filla Cristina, que deixen constància de la molta i profitosa feina feta aquest estiu.

Si aneu a la pestanya de comandes veureu algunes de les creacions que vaig fer abans de vacances. 

Sant Jordi 2012

És important saber que no ets el millor, però encara ho és més el saber i creure que ho fas bé.

Em van demanar el disseny d'una rosa per Sant Jordi. Segur que podria fer-la diferent i potser hauria estat tant o més satisfet del resultat però no pretenc fer la millor, sí la que m'agradi i us ben asseguro que aquesta m'agrada molt. Quan vosaltres, amics i amigues, em dieu amb les vostres paraules i amb les vostres expressions de la cara que també us agraden... no demano més.

Sant Jordi és més que una oportunitat per crear, és un sentiment, és una data que ens agrada que arribi i és la tradició que no volem perdre. Aquest Sant Jordi les meves roses de cartró - pedra entraran a formar part d'aquesta tradició i de moltes persones que hauran volgut expressar sentiments amb elles.

Sou molts els que us adreceu al meu taller per encomanar-me feines i peces per moments o dates tant importants per vosaltres com el 23 d'abril. A partir d'ara, a més, podreu trobar obres meves a la botiga Estripa'm de la Rambla de Sabadell.